domingo, 30 de diciembre de 2007

Bayona

Bayona és una ciutat del sud de França força pintoresca. Està en el País Basc Fracès i realment la imatge de la ciutat és una barreja entre el País Basc i França.
Realment no vaig parlar amb ningú d'allà, pero pel que vaig veure, em va donar la impressió que la gent jove dels pobles del voltant va de festa allà perquè estava plè de penya jove i de bars.

Granada

Granada és una ciutat molt maca. M'agradaria destacar tres coses d'aquesta ciutat: La seva gent, la Alhambra i les tapes.
La seva gent és molt simpètica i en t'intenten ajudar al màxim, si els hi preguntes un carrer, casi t'acompanyen.
La Alhambra, s'ha de veure, és un espectacle arquitectònic i natural plagat de jardins i miralls d'aigua.
El mite és cert! Vas a un bar, et demanes una birra i et porten unes tapes, la segona birra, les tapes son millors que la primera, però pitjors que la tercera.

Hondarribia

És un poble del País Basc, a 1 Km de la frontera amb França per la costa.
La seva gent és molt amable i el menjar és estupendo!
En aquest poble es nota que la gent té pasta de veritat.
El port està ple de barquetes i les cases són totes blanques.
És un lloc que s'ha de vistar!

Atenes

La cuna del pensament occidental! La veritat és que la ciutat no és res de l'altre món, el que sí que està la mar de bé l'Acropolis i el museu d'història. S'ha d'anar força alerta amb la penya d'allà perquè son bastant manguis i a la que et descuides ja t'estant intentant timar.
Mola molt passejar pel casc antic i disfrutar de la musica del carrer, parar-se a una terraseta i pendre's en cafetò dels 10000 tipus de cafès que fan.

Illes Cies

Les illes Cies és un paradís natural de sorra blanca dabant de Galicia. Lo seu és pillar un tenda de campanya i acampar uns díes per desconectar del món.

L'aigua està molt freda, però val la pena banyar-se.
Es poden fer varies rutes per la illa i veure els diferents fars al capdamunt de les muntanyes. Al restaurant del camping es menja genial! El meu concell és 'Ralla a la gallega' o 'Pulpo a la gallega' :P

Marrackeich

Marrackeich és una ciutat força curiosa. Allà conviu gent islàmica molt tradicional amb gent que té un plantejament de vida Europeu. Et trobes a persones resant al mig del carrer i res té un preu prefixat i tot s'ha de regatejar.

Vam anar a veura la porta del Sahara (Ouarzazate) després de varies hores de corbes per una carretera que creua l'Atlas. Els poblats Bereberes son força pintorescs, però la gent passa gana.

sábado, 10 de febrero de 2007

Amsterdam

Amsterdam és la ciutat de la tolerancia. És una ciutat super ben distribuida, té un lloc per cada cosa. Sembla que es difícil trobar una ciutat tan important i tan petita i ben cuidada.
La veritat és que aquest viatge m'ha agradat molt, és una ciutat per perdrassi. És ideal per anar de compres, anar amb la parella, anar amb els amics, etc... Recomano aquesta destinació a tothom :)
En aquest viatge vaig decidir fer un experiment, que la veitat no se si va funcionar gaire :( perquè no ho va seguir casi ningú... L'experiment és un blog amb els pensaments i vivencies escrites durant el mateix viatge. Aquest experiment té forma de Blog i es pot veure aquí.

Gran Canaria

Gran Canaria és una illa que té de més del que es pot necessitar amb 23 anys. Té vegetació, té platja, té desert (amb dunes i tot) i té festa per la nit, a més, la gent d'allà es superoberta i les noies parlen amb un accént espanyol molt sexy. La veritat és que aquest viatge va ser molt del rollo superturista i superguiat.
De totes les coses que com a turista vaig fer allà, una de les que recordo amb més ilusió va ser el passeig amb Jeep pels boscos de la illa, va ser divertidíssim. Ho recomano a tothom... això si... que ningú es posi de gala per fer aquesta activitat perquè et quedes ple de terra. Recordo que després de la excursió, vam haver d'anar a la platja...

Eivissa

Eivissa va ser el primer de tots els meus viatges sense papis :P Potser per això té aquest encant especial.
A dia d'avui he anat 4 cops, però no descarto que hi hagi un cinquè. Eivissa en si té les cales, les discoteques i l'ambient. És un ambient molt bohemi i somiador... potser en aquest aspecte em sembla que tinc cabuda a la illa... l'últim cop que vaig anar-hi, em va passar que a la nit em vaig trobar amb una massa considerable de garrulos, i això no em va agradar gens. La industria de les drogues dures està perjudicant molt el concepte de la Eivissa bohemia... em va recordar massa a Lloret de Mar on els guiris de 19-21 anys van a beure fins a rebentar. Tot i això, crec que tot es mou per modes... d'aquí un temps, quan em decideixi a tornar, espero que aquesta moda house-pastillero s'hagi frenat i la cosa estigui més tranquila.

Madeira

Vaig anar a Madeira l'estiu passat, després d'aquest temps, la imatge que tinc de Madeira és la d'una illa selvàtica civilitzada amb molt bon gust.
Funchal és una ciutat força peculiar i la seva gent és molt agradable amb el turisme.
El que més hem va cridar la atenció va ser la ciutat de Monte on la selva s'ha menjat l'asfalt i la gent es tirava per unes rampes amb uns patinets de fusta.

Delta de l'Ebre

La setmana santa de l'any passat, vam decidir la meva antiga parella i jo anar a visitar el Delta de l'Ebre.
Segons haviem vist, era un lloc idílic per anar amb bicicleta. Al Delte de l'Ebre hi ha rutes ciclistes que en teoria et permeten recorrer tot el delte amb bicicleta. Amb la idea de donar unes voltes per la zona vam decidir anar al delta de l'Ebre. Allà vam llogar bicicletes i vam fer diferents rutes. Allò si que va ser hevy. Vam estar dos dies sensers sobre la bicicleta. Vam fer un munt de kilòmetres.
S'ha de dir que les rutes ciclistes del Delta de l'Ebre están molt deixades i que tot i que hi ha camins per a bicicletes, a la pràctica, és impossible fer una ruta sencera sense haver de creuar o passar per alguna carretera força transitada. Daltra banda també s'ha de dir que la gent és molt simpàtica i que es menja molt bé.